El Castell de Puivert

Puivert és un castell força diferent de la resta. Tots els altres, qui més qui menys, estan encimbellats sobre esperons, sobre autèntics nius d’àguiles, amb l’interrogant constant sobre la manera com es van arribar a bastir parets i voltes, com pujaren les grans pedres.

Puivert està edificat sobre un petit pujol amb pendents molt suaus. Tot el castell està bastant ben conservat, tot i els segles d’abandonament que ha hagut de patir fins que el romanticisme primer i el despertar cultural després, han fet que almenys s’hagi aturat el procés de descomposició.

S’entra per la façana oriental, amb dues torres als angles i una torre quadrada; serveix també de porta per accedir al pati, on podem contemplar les muralles i el seu cinturó de ronda. Al fons de tot, la gran torre quadrada, de quinze metres d’amplada i trenta d’alçada, imposant.

Cal veure la sala amb voltes ogivals.Seguint la mateixa carretera D-117 a uns 18 km passat el poble de Quillan trobarem l'indicació per pujar el darrer castell de la nostra ruta.

Història del castell

El castrum primitiu
La construcció dataria del segle XIII, però les primeres mencions de l'edifici es remunten a l'any 1170. Pertany llavors a la família de Congost i és el moment de la croada albigesa. Aquests senyors practicaven el catarisme i eren titllats d'heretges. Així, el novembre de 1210, el castell experimenta un setge d'alguns dies per part de l'exèrcit de Thomas Pons de Bruyère, tinent de Simó de Montfort. En predre, Puivert es fa una possessió dels Barons del Nord. El 1279, un esfondrament de la presa natural que agafa les aigües del llac al peu de l'indret provoca la destrucció d'una part de la ciutat de Mirapeis, situada a 30 quilòmetres al Nord, en l'Arièja.

El castell actual
A començaments del segle XIV, Thomas de Bruc, nét de Pons i la seva dona, Isabel de Melun, fan reconstruir el nou castell, a l'est del Castell Vell del qual els vestigis encara són visibles. L'escut d'armes d'Isabel de Melun, filla d'un gran camarlenc de França, va ser sempre instal·lat tanmateix a l'antic edifici. La reposició en forma de l'edifici li ha donat el caràcter simbòlic i pictòric que es pot observar.
La seva classificació com a Monument Històric data de 1907. El castell és privat i ha servit per a nombrosos rodatges (La Novena porta, El Poble migratori...) gràcies a la seva torre de l'homenatge molt ben conservada.

L'habitació dels músics
Al quart pis de la torrassa es troba la sala dels músics. Porta aquest nom ja que 8 escultures molt fines de músics amb els seus instruments s'hi representen. En efecte, sembla ser que la ciutat de Puivert acollí al segle XII una cèlebre trobada de trobadors. Els instruments visibles a la sala són la gaita, la flauta, el tamborí, el rabec, el llaüt, la guiterna, l'orgue portàtil, el salterió i la viela en arquet.Per ensenyar la tradició musical de l'època, la ciutat ha obert el Museu de Quercorb.