Les valencianes Neus Varela i Mª Angeles Tudó, han escrit un llibre que tracta sobre la persecució que van patir els càtars per part del papat. Las hogueras de Diós, té format de novel·la de ficció exposa com van anar tots aquells fets històrics que van culminar amb el setge a Monstegur i la crema a la foguera de més de 200 persones que defensaven el castell.
Quan l'acabem de llegir us donarem la nostra opinió. De moment si voleu podeu comprar-lo a través d'internet: http://www.lashoguerasdedios.com/
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castell de Montsegur. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castell de Montsegur. Mostrar tots els missatges
dilluns, 3 de març del 2008
diumenge, 3 de febrer del 2008
Montsegur: el castell, el Mite
COM ARRIBAR AL CASTELL DE MONTSEGUR?
Des de Carcassona fins a Montsegur, tot agafant la D-118 i vorejant l'Aude arribarem a Quillan, on després de desviar-nos per la D-117, ens trobarem al cap d'una estona, amb el més festiu dels castells, el de Puivert. Situat al peu de la carretera, la fortalesa era el lloc de reunió de trobadors i joglars.
Seguint els indicadors, no pararem fins a arribar al poble de Montsegur, amb les cases totes arrenglerades i les seus carrers estrets, situat al peu del Castell podem visitar el seu Museu Arqueològic, que ens permetrà apreciar la vida quotidiana dels Càtars.
La ruta culmina al lloc més emblemàtic i mític: el castell de Montsegur, encimbellat dalt d'una roca anomenada "pog" a 1207 metres d'alçada. Un camí bastant dur permet arribar fins a la punta del turó, on es troben les restes del castell.
On se'ns recorda que el dia 16 de març de 1244 varen morir cremats 255 "perfectes", per no adjurar de les seves creences. La nit abans de la rendició i del lliurament del castell, 4 càtars van escapar del setge amb el tresor espiritual i material càtar, que alguns identifiquen amb el Sant Grial, per això s’ha considerat Montsegur com un mite.
Un cop dalt, explorar el castell té possibilitats infinites, tots els racons, tots els espai, donar-hi la volta, entrar per tots els racons que veiem. Al vessant sud del castell (vist des de l'entrada per on s'arriba) hi trobem les ruïnes d'un poble càtar, curiòs perquè també està just al cim.
Descobrir sense pressa seria una de les millors consignes, ja que hem pujat, cal disfrutar-lo.
divendres, 28 de desembre del 2007
Montsegur i el catarisme
El puig de Montsegur probablement va estar habitat des de molt abans de l'arribada dels càtars. Però no és fortificat fins el 1204 per Ramon de Perella, senyor del lloc. Després de la derrota de Muret el 1213, el bisbe càtar de Tolosa Gilabert de Castres, es refugia al castell, que es converteix en un lloc de refugi de les "bones persones". El 1241, a petició del rei de França, Lluís IX, el comte Ramon VII de Tolosa, emprèn el setge del castell que, probablement sense combat, finalitza en fracàs.
Essent propietat d'Esclarmunda de Foix, s'hi refugiaren alguns càtars que participaren el 1242 en la matança dels inquisidors a Avinyonet, encapçalats per Pere Roger de Mirepeis.
Al maig de 1243, el senescal de Carcassona, Hugues del Arcis, emprèn el definitiu setge del castell. Després de 10 mesos, i com a conseqüència de la traïció de muntanyesos de la regió, Ramon de Perella i Pere Roger de Mirepeis comencen la negociació que durà a la rendició del lloc. Els vencedors donen quinze dies de termini als vençuts per abandonar el castell. Podran optar entre l'abjuració de la seva fe i la foguera. Una pira gegantina consumí els cossos d'uns dos-cents màrtirs del pur amor crestian i de la defensa de la llibertat de la pàtria al Prat dels Cremats, sacrifici actualment commemorat per un monument als peus de la muntanya.
La llegenda assegura que els quinze dies de treva van permetre posar en lloc segur el famós tresor dels càtars, així com finalitzar la formació espiritual de les persones reunides dins les parets del castell. Les persones nobles, els soldats i els mercenaris de la guarnició van ser alliberats i requ
erits per la Inquisició, conforme als acords presos en el moment de la capitulació.
El castell passa a propietat de Guy de Lévis, antic company de Simó de Montfort, qui edifica una nova ciutadella de la que provenen les restes actuals.
dimecres, 26 de desembre del 2007
CASTELL DE MONTSEGUR - part I
El Castell de Montsegur està situat al País de Foix (Occitània), actual departament francès de l'Arièja, al sud-oest de Carcassona (Occitània, França), en un turó de 1207 m d'alçada.Les restes actuals són del castell de Montsegur aixecat al segle XIII per Guy de Lévis, després de la derrota dels càtars.
Montsegur és un castell ple de misteris des de que es convertí en fortalesa-santuari del catarisme. 
Nombroses històries en el decurs dels segles el relacionen amb el tresor dels càtars, misteris espirituals, cultes solars... El que sí sembla estar comprovat és que el va construir l'Església càtara i va servir de refugi per als perseguits, i que es convertí en el darrer refugi dels càtars fins el 1244, any en què les forces armades del papa i la monarquia francesa van atacar el castell. Els seus enemics l'anomenaven la Sinagoga de Satanàs o el Vaticà de l'Heretgia.
El castell és visible des de lluny; la ciutadella domina tota la vall i és de difícil accés, fet que facilita la seva defensa. Només s'hi pot accedir a través d'un camí difícil, sinuós i estret, travessant boscos ombrívols.
La torre de l'homenatge, encara presenta la seva cisterna i la seva sala baixa, així com un arc fet servir com a últim instrument de defensa de la torre en cas de ser atacat el castell. 
Actualment no existeix cap comunicació entre el castell i la torre de l'homenatge. En el moment del solstici d'estiu, quatre arcs deixen passar els primers raigs del sol, travessant de banda a banda la torre de l'homenatge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
