Relat d'una experiència
per Pili Inostroza i Toni Coll Quan visitem indrets que toquen de prop episodis de la nostra Història, experimentem un plaer especial perquè d’alguna manera ens hi sentim quelcom identificats. A principis d’estiu visitàvem el Parc Natural del Cadí-Moixeró seguint l’itinerari Cavalls del Vent, que en quatre o cinc dies permet recórrer unes muntanyes espectaculars curulles de vegetació i poc massificades.
Aquest circuit relliga vuit dels principals refugis de la zona mitjançant diversos camins, senders i corriols. En alguns sectors aprofita part de senders centenaris que gaudeixen d´Història pròpia. Com el cas del GR-107, que va de les rodalies de Berga a Montsegur passant per la vila medieval de Bagà, un sender utilitzat pels Càtars o Bons Homes quan fugien de les terres Occitanes i Tolosanes perseguits per la Croada i l’Inquisició que el Pontífex esperonava.
En acabar els cinc dies d’excursió una sosegada visita per l’estratègica vila de Bagà ens mostrà el seu admirable nucli antic, model d’urbanisme medieval, presidit pel castell-palau dels senyors de Pinós, una de les baronies més poderoses d’aquella època. Avui en dia aquest palau ha esdevingut Centre Medieval i Centre d’Interpretació del Catarisme. Els mitjans, la didàctica, i el marc confereixen al visitant uns coneixements essencials.
Desprès d’haver viscut aquestes experiències ens sentíem motivats per continuar endinsant-nos en aquell món pretèrit que ja el notàvem com una mica nostre, certament teníem la convicció que un viatge al país dels Càtars complementaria els coneixements adquirits i milloraria la forma d’entendre la vida d’aquells Bons Homes.
A finals d’estiu encetàvem el viatge visitant el poble mediterrà de Port la Nouvelle, situat uns Kms. al Nord de Perpinyà. En aquesta vila marinera té l’origen el GR-36 o Sentier Cathare, que amb una dotzena d’etapes recorre les Corberes, s’endinsa en l’Ariètge, passa per Montsegur i fineix a Foix. L’itinerari segueix de prop un reguitzell de castells i fortificacions que són apassionants de conèixer:
El castell d’Aguilar dominant inacabables camps de conreu de vinya. El castell de Vilaroja-Termenès quasi fusionat amb les cases del poble que s’han anat aferrant al seu voltant ens recorda que en aquell lloc va ésser cremat l’últim perfecte Càtar. Les runes del castell de Termes situat entre la terra i el cel mostren les nombroses escomeses que va patir. La fortalesa de Queribús deixa un regust entranyable. L’immens fortificació de Perapertusa, que significa pedra oberta, evidencia el que eren capaços de fer aquells homes. El castell de Puillorenç, encinglerat i pràcticament inexpugnable. El castell de Puiverd quasi a peu pla ens revela que en el seu interior s’hi conreava la música medieval, la poesia trobadoresca i en definitiva era un focus de la cultura de l’època. Montsegur, la mítica fortalesa Càtara, últim refugi i als seus peus el camp dels Cremats on foren immolats més de dos-cents perfectes. I per últim les restes de Rocafixada tot esmicolat ens mostra el poder i la força que els va destruir.
Tal com apuntàvem Montsegur es també el punt d’unió amb el GR-107, i recórrer aquest sender es un dels objectius que ens hem fixat pel proper estiu, els interessats en fer aquesta excursió si voleu contactar amb nosaltres seguirem les petjades dels Càtars tots plegats.
Nota: La actualització del GR-107 Camí dels Bons Homes – Editorial Altair surt al mercat el proper dia 20 de novembre de 2003.
2 comentaris:
eeeiii
m'encanta occitaniaa!!!
et promocionaré.
posare el teu bloc als meus enllaços.
Publica un comentari a l'entrada