dimarts, 18 de desembre del 2007

La calandreta - escoles per a tothom


La Calandreta

És el nom que reben les escoles associatives (la primera es va crear a Pau, Bearn el 1979) dedicades a recuperar la llengua occitana. Aquest nom calandreta o calandra designa un ocell (calàndria) i també un aprenent, i s'ha pres com a símbol per a representar el nou adveniment de la cultura occitana.
La xarxa d'escoles ocupa gran part del país i se'n poden trobar a ciutats importants com ara Marsella, Tolosa o Llemotges. Actualment en són 39, dues de les quals són de secundària, i compten amb vora 2.000 alumnes, anomenats calandrons.
Aquestes escoles proposen un sistema educatiu públic i laic, amb el valor afegit que suposa l'ensenyament bilingüe. No formen part de l'Educació Nacional, el servei públic d'educació francès, però volen participar de la missió pública de l'educació i han obtingut un contracte d'associació amb el ministeri francès d'educació. A més les calandretes demanen també la implicació dels pares en el procés educatiu i permeten als infants encarar un futur on es troben amb les arrels del seu poble.
La funció de les escoles també és la d'una associació cultural que s'encarrega d'organitzar activitats i aplecs culturals. Actualment també s'ha posat en marxa una televisió a través d'internet.
La Calandreta forma, junt amb les escoles Diwan, la Bressola, les Seaska i les escoles ABCM, una confederació d'escoles bilingües a l'estat francès que són testimoni de la riquesa cultural d'un estat que es nega a reconèixer-la.
La xarxa Calandreta posseeix a més dos col·legis: Leon Còrdas (a Grabèls, País de Montpeller, creat el 1997) i el Collègi de Gasconha (a Pau, creat el 2005).



La Calandreta i la transmissió de la llengua

Les escoles Calandreta es mouen en un terreny molt mudadís i incert. Les definicions de les escoles sovint es fonamenten en certa ambigüitat. En teoria, són escoles d'immersió en occità, a la pràctica tanmateix moltes escoles es descriuen com a escoles bilingües. En molts àmbits és més important el mètode Freinet que no la transmissió de la llengua. El professorat o l'equip d'animació sovint no domina prou bé la llengua (quan arriben a conèixer-la). En algunes localitats, a més, la tria de l'escola per part dels pares molt poques vegades respon a un interès per la llengua occitana; fins i tot es pot arribar a la situació que hi hagi pares i mares d'alumnes molt refractaris a l'ús de l'occità. Així l'èxit de transmissió i de canvi d'imatge de la llengua per ara és molt modest i gairebé negligible excepte potser a Gascunya.

1 comentari:

MSMJ ha dit...

Molt bé el bloc!
Continueu així i molta sort!