Calant de Villafranca

Castell de Puivert i l'amor cortès

A l'edat mitjana es desenvolupa a l'interior dels castells una cultura de música, poesia i joc que esdevé especialment rica a Occitània. Si tenim en compte els testimonis que s'han pogut recuperar, aquell territori destacà, al segle XII, per un bon nombre de trobadors que, com en altres indrets, feien composicions poeticomusicals en què l'amor era, gairebé sempre, el tema central. La història, però, ha oblidat un bon nombre de poetesses occitanes d'aquell segle, que eren conegudes com a trobairitz, i que han deixat poesies amoroses —sovint dedicades als seus amants— que sorprenen pel seu realisme i les referències directes a l'amor carnal.

L'amor cortès i les trobairitz
Al segle XII s'escrivien tractats d'amor i els trobadors i les trobairitz cantaven l'amor cortès. L'amor cortès, nascut als castells occitans al segle XII, expressa una relació totalment nova entre l'home i la dona. En contrast amb l'ambient brutal de les guerres feudals neix un entorn cultural de música, poesia i jocs que s'havia anat forjant a l'interior dels castells per influència de les dones. Es van suavitzar els costums sexuals de manera que l'home va admetre la possibilitat d'un interval entre el desig i la satisfacció, interval en què s'inclou el plaer dels sentiments, és a dir, l'amor cortès.

L'amor cortès neix en un ambient aristocràtic i va lligat a una mentalitat de classe. La majoria de trobadors eren membres de la noblesa, així com les dames i cavallers a qui canten. De totes maneres, per mimetisme, altres grups socials van tendir a imitar els costums de la classe dominant. La dona cantada i estimada pel poeta cortès és una dona noble, casada amb un senyor noble. El fet, però, que sigui casada no atura l'amant i per això l'amor cortès és normalment un amor adúlter sota aparença d'amor platònic.
Les trobairitz, per la seva banda, també canten als cavallers i trobadors, no pas als seus marits.

L'amor no era molt freqüent entre els matrimonis nobles ja que els casaments es feien per interessos polítics o militars de les dues famílies. Els sentiments no comptaven en les unions feudals, de manera que sovint l'amor s'expressava fora del matrimoni. L'amor cortès ha de ser gratuït i lliure, i aquestes condicions no es donaven normalment en el matrimoni noble, per tant l'amor veritable no podia existir sinó fora de les normes socials. Si la parella accepta aquest amor neix entre ells una complicitat perfecta. L'amor cortès és secret, ja que la dama ha de guardar el seu honor de calúmnies i gelosies que podrien arribar al seu marit. L'amor, doncs, és perillós. Es creen entre els amants uns vincles semblants als feudals. Ella és la senyora i l'amant es declara el seu vassall.

El joc de l'amor cortès entra en l'ideal cavalleresc de manera que el cavaller tria la seva dama, que no és la seva dona, porta un objecte que ella li ha donat i lluita per ella per tal d'obtenir una paraula o un gest de reconeixement. Les trobairitz, que eren mullers i filles de nobles, escrivien poemes directes i sensuals, que valoraven de l'amic sobretot la fidelitat.

Eloi Biosca, Marta Sancho i Teresa Vinyoles, Viure en un castell de la frontera: passeig virtual pels segles XI i XII (Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2000)

cançons

Joan Petit era un camperol que, en 1643, en el sud del Massif Central, en Villefranche de Rouergue, va dirigir la rebel·lia camperola en contra del rei Luís XIV.
Quan el van agafar, va ser condemnat al suplici de la roda. I la cançó diu que quan li van trencar el dit, ballava amb el seu dit, etc…

JOAN PETIT

Joan Petit que dança (2 còps)
Per lo rei de França (2 còps)
Amb lo pè, pè, pè
Amb lo dit, dit, dit
Per aquel dançava Joan Petit*.
(*autra version "Atal dança Joan Petit")


Joan Petit que dança (2 còps)
Per lo rei de França (2 còps)
Amb lo pè, pè, pè
Amb la camba, camba, camba
Amb lo dit, dit, dit…


Joan Petit que dança (2 còps)
Per lo rei de França (2 còps)
Amb lo pè
Amb la camba
Amb la cuèissa
Amb lo dit…


…Amb lo cuol…


…Amb lo ventre, amb lo pitre, amb l'esquina,
amb lo braç, amb lo coide, amb la man, amb
lo còl, amb las gautas, amb la boca, amb lo
nas, amb los uèlhs, amb lo cap…


la voleu escoltar: http://www.mamalisa.com/mp3/joanpeti.mp3

LES PETJADES DELS CÀTARS

Relat d'una experiència

per Pili Inostroza i Toni Coll

Quan visitem indrets que toquen de prop episodis de la nostra Història, experimentem un plaer especial perquè d’alguna manera ens hi sentim quelcom identificats. A principis d’estiu visitàvem el Parc Natural del Cadí-Moixeró seguint l’itinerari Cavalls del Vent, que en quatre o cinc dies permet recórrer unes muntanyes espectaculars curulles de vegetació i poc massificades.
Aquest circuit relliga vuit dels principals refugis de la zona mitjançant diversos camins, senders i corriols. En alguns sectors aprofita part de senders centenaris que gaudeixen d´Història pròpia. Com el cas del GR-107, que va de les rodalies de Berga a Montsegur passant per la vila medieval de Bagà, un sender utilitzat pels Càtars o Bons Homes quan fugien de les terres Occitanes i Tolosanes perseguits per la Croada i l’Inquisició que el Pontífex esperonava.
En acabar els cinc dies d’excursió una sosegada visita per l’estratègica vila de Bagà ens mostrà el seu admirable nucli antic, model d’urbanisme medieval, presidit pel castell-palau dels senyors de Pinós, una de les baronies més poderoses d’aquella època. Avui en dia aquest palau ha esdevingut Centre Medieval i Centre d’Interpretació del Catarisme. Els mitjans, la didàctica, i el marc confereixen al visitant uns coneixements essencials.
Desprès d’haver viscut aquestes experiències ens sentíem motivats per continuar endinsant-nos en aquell món pretèrit que ja el notàvem com una mica nostre, certament teníem la convicció que un viatge al país dels Càtars complementaria els coneixements adquirits i milloraria la forma d’entendre la vida d’aquells Bons Homes.

A finals d’estiu encetàvem el viatge visitant el poble mediterrà de Port la Nouvelle, situat uns Kms. al Nord de Perpinyà. En aquesta vila marinera té l’origen el GR-36 o Sentier Cathare, que amb una dotzena d’etapes recorre les Corberes, s’endinsa en l’Ariètge, passa per Montsegur i fineix a Foix. L’itinerari segueix de prop un reguitzell de castells i fortificacions que són apassionants de conèixer:
El castell d’Aguilar dominant inacabables camps de conreu de vinya. El castell de Vilaroja-Termenès quasi fusionat amb les cases del poble que s’han anat aferrant al seu voltant ens recorda que en aquell lloc va ésser cremat l’últim perfecte Càtar. Les runes del castell de Termes situat entre la terra i el cel mostren les nombroses escomeses que va patir. La fortalesa de Queribús deixa un regust entranyable. L’immens fortificació de Perapertusa, que significa pedra oberta, evidencia el que eren capaços de fer aquells homes. El castell de Puillorenç, encinglerat i pràcticament inexpugnable. El castell de Puiverd quasi a peu pla ens revela que en el seu interior s’hi conreava la música medieval, la poesia trobadoresca i en definitiva era un focus de la cultura de l’època. Montsegur, la mítica fortalesa Càtara, últim refugi i als seus peus el camp dels Cremats on foren immolats més de dos-cents perfectes. I per últim les restes de Rocafixada tot esmicolat ens mostra el poder i la força que els va destruir.

Tal com apuntàvem Montsegur es també el punt d’unió amb el GR-107, i recórrer aquest sender es un dels objectius que ens hem fixat pel proper estiu, els interessats en fer aquesta excursió si voleu contactar amb nosaltres seguirem les petjades dels Càtars tots plegats.

Nota: La actualització del GR-107 Camí dels Bons Homes – Editorial Altair surt al mercat el proper dia 20 de novembre de 2003.

castells occitans i pel·licules de hollywood

Ahir (16/03/08) a TV3, passaven la tarda de cine, la pel·lícula "LA NOVENA PORTA" de Roman Polansky, protagonitzada per Jhonny Deep.

En aquesta pel·lícula, surten diversos espais d'Occitània, carrerons de Carcassone, i on el castell de Puivert pren un paper protagonista dins la trama.


Aquesta fotografia apareix en forma de postal durant el transcurs del film.

Ja teniu un altre motiu per visitar Occitània.

Un llibre sobre els càtars

Les valencianes Neus Varela i Mª Angeles Tudó, han escrit un llibre que tracta sobre la persecució que van patir els càtars per part del papat. Las hogueras de Diós, té format de novel·la de ficció exposa com van anar tots aquells fets històrics que van culminar amb el setge a Monstegur i la crema a la foguera de més de 200 persones que defensaven el castell.

Quan l'acabem de llegir us donarem la nostra opinió. De moment si voleu podeu comprar-lo a través d'internet: http://www.lashoguerasdedios.com/

Els faidits, els defensors dels càtars

Servint-nos de la viquipèdia, us expliquem breument qui eren els faidits i la revolta que van protagonitzar en defensa dels càtars:

L'origen de la revolta dels faidits, o senyors desposeits dels seus bens, es remonta quan Simó de Montfort va prendre Carcassona, l’any 1209, essent Ramon Trencavell era un infant. El seu pare, capturat a traició, el van deixar morir en una garjola del seu castell, i la seva mare, que es va quedar tot sola, va pactar amb el vencedor. Havent crescut a l’exili, a l’altra banda dels Pirineus, Ramon feu de la venjança l’objectiu de la seva vida. Torna a Carcassona durant la revolta del 1224, per ser-ne novament expulsat per la nova Croada.

L’any 1240 reapareix i dirigeix la revolta dels faidit (“proscrits”) occitans, atacà Carcassona però només es va poder apoderar del burg extern a les muralles. Derrotat, es va refugiar a Perapertusa, i des d’aquí tornà a marxar cap el seu últim exili a terres catalanes, sense que se’n sabés res més.

Amb ell va desaparèixer la família dels Trencavell, escombrada de la història com gran part de l’aristocràcia occitana. Aquesta fou substituïda pels nobles del Nord, vinguts per quedar-s’hi.